I com es fa per formar una nova cobla?
Doncs em sembla una qüestió que val la pena de parlar-ne i detenir-s'hi ni que sigui un moment per a analitzar el "procés" (un mot que s'ha convertit en irònic) de la formació d'una cobla i la satisfactòria arribada al seu objectiu final que és el de la consolidació d'una agrupació musical que tingui la capacitat de voltar pel país, aquest bell país tan nostre, bo i refilant tenores, tibles i flabiols amb melodies populars que engresquen a ballar i a saltar a tots, a grans i petits, a les places i als aplecs en les festes i diades assenyalades.
La formació de la nova cobla Ciutat de Terrassa i la seva posterior presentació el mes de Febrer de 1979 es va fer en una època d'optimisme en aquesta mena de projectes, època en la qual es varen fundar d'altres formacions similars, com la Jovenívola de Sabadell poc temps abans, la Cobla infantil del Col·legi Santa Maria de Blanes, poc després també es va fundar la Cobla Mediterrània que va arrossegar alguns dels membres fundadors de la Ciutat de Terrassa, i una mica més endavant (1983) es va fundar la Cobla Sant Jordi, formada en aquell temps per components també joves. I de ben segur que me'n deixo alguna.
La saba nova: els músics
El punt de partença primigeni són els músics o, en qualsevol cas, aquells que tenen la voluntat d'esdevenir músics de cobla. Fer de músic és una comesa que requereix una implicació vital i ho podem veure molt ben explicat al portal Fer de músic del Museu de la Mediterrània que us recomanem molt especialment i on hi trobareu molts de músics on expliquen molt bé en què consisteix aquesta tasca i quina mena de vocació s'ha de tenir per a dur-la a bon termini.
Per a formar una nova cobla, se n'ha de menester un bon grapat, de músics, com a molt pocs onze. I n'hi ha d'haver un per a cadascun dels instruments. S'han de repartir les tornes i s'ha d'organitzar per manera que, al final, no hi hagi una plaça buida en l'agrupació musical.
Aprendre a tocar: els mestres
La música per a cobla està tota escrita en partitures i particel·les que requereixen saber de solfa per a poder-les llegir. Les beceroles, doncs, comencen per aquí i consisteixen en això: aprendre de solfa. Això es pot aprendre fàcilment en qualsevol de les escoles i conservatoris de música que hi ha al nostre país. No costa gaire de trobar però és un requisit previ que no ens el podem saltar. Atesa la circumstància que el músic de cobla moltes de les vegades haurà de tocar a vista, el coneixement de solfa ha de ser sòlid i consistent per tal de tenir l'agilitat suficient i no perdre's en una actuació.
Passades les primeres nocions de solfa, i això ja costa una miqueta més, cal trobar un mestre d'instrument per a cadascun dels instruments de la cobla. En això hi ha bastanta diferència entre els instruments "de la fila del darrere" i els de "la fila del davant". Els primers són uns instruments que ja s'ensenyen en moltes de les escoles i conservatoris de música. Els segons, la tenora, el tible i el flabiol, instruments genuïns de cobla ja són més difícils de trobar i podríem dir que en la majoria d'escoles de música i de conservatoris no s'hi ensenyen.
Les canyes i els instruments
Però per poder tocar necessitem, primer de tot, un instrument. Passa la mateixa cosa que amb els mestres. Els instruments "de la fila del darrere" es poden trobar en les botigues de música de manera bastant fàcil si és que te'n vols comprar un de nou i si, per començar, en vols mirar de trobar un de segona mà, és qüestió de cercar i remenar en els canals habituals de compravenda per la xarxa o també hi ha alguna cosa a botigues. Per tenores, tibles i flabiols la cosa ja es complica una mica: moltes vegades, si vols tenir un bon instrument, hauràs d'anar a trobar un constructor d'instruments de cobla, un ofici singular al qual molt poques -poquíssimes- persones s'hi dediquen i que requereix d'una mestria i un coneixement molt profund de l'ofici.
La reparació i el manteniment dels instruments és un altre capítol que no podem passar per alt. Els instruments de cobla viatgen sempre d'una banda a l'altra i reben una batalla important de lluites amb els elements meteorològics, les inclemències del temps, la pols que aixequen els que ballen i algun cop que, sense voler, de vegades és fàcil que puguin rebre. Els mecanismes de tibles i tenores es desajusten i les sabatilles de les claus de vegades no tapen o es fan velles pel desgast. Tot això vol un ull sempre molt atent per veure que tot vagi a l'hora i no trobar-nos en un mal moment en una audició.
Qui millor ens aconsellarà en la manipulació de les canyes, el manteniment dels instruments i ens acompanyarà en la tria d'un instrument serà el mestre d'instrument. Mai un músic novell hauria d'anar a comprar un instrument ell tot sol, sempre amb el mestre al costat i que li deixi provar l'instrument.
N'hi ha prou amb comprar canyes noves? Ja les podem agafar i anar a tocar?
No, no n'hi a prou amb comprar les canyes. Abans de poder sortir a tocar amb la canya nova, s'ha d'aprendre a arreglar-se la canya, una habilitat que no és senzilla i que requereix unes eines que s'ha de saber com van. El mestre us en ensenyarà.
M'han robat l'instrument, què faig?
Doncs malament rai. Quan ja te l'han pispat, treballs tindràs per recuperar-lo. Has de mirar que això no passi. Això sí, un consell: no deixis mai l'instrument a dins del cotxe i si vas a dinar al restaurant, deixa sempre els instruments a la vista perquè són molt llaminers i els pispes sempre estan a l'aguait. Pensa que el disgust és gros, i tots ho hem viscut en un company o altre i es passa molt mal tràngol.
El mestre director
Una vegada s'hagi fet tot el cicle d'iniciació a la cobla, recordem-ho:
- Aprendre les beceroles de la solfa i formar-se una bona base
- Aconsellar-se bé i trobar un bon mestre que ens pugui donar lliçó d'instrument
- Mirar de trobar un instrument que funcioni i que ens permeti de fer les primeres passes
- Si l'instrument és la tenora o el tible, aprendre la manipulació de les canyes
Quan l'instrument ja comenci de sonar, el llavi el tinguem en condicions i la bufera en bona forma, arriba el moment d'aplegar tots els músics per mirar de tocar plegats. No proveu de fer-ho a les vostres cases. Cerqueu un bon mestre director que us guiï en els assajos i que tingui experiència en la cobla. Per aprendre a tocar de conjunt s'ha de fer un aprenentatge que no és pas una cosa baldera i sense importància. Res més lluny. Els músics han d'anar en una sincronia quasi perfecta i això requereix tot un aprenentatge. La musicalitat i la interpretació de les melodies i les harmonies són una expertesa que s'ha de cultivar.
La prevenció de riscos laborals
Anar a tocar i ja del primer moment, dels primers assajos, s'han de prendre precaucions per tal que el fort impacte de decibels que rebrem en els assajos no pugui perjudicar-nos. Els músics de cobla han de tocar amb protecció, no s'hi val a badar. Les conseqüències no es veuen amb els anys però la legislació vigent és molt clara i taxativa en aquest sentit. No es pot fer a la babalà i de qualsevol manera, tocar junts vol dir tocar amb protecció i la protecció s'ha de posar ja del primer moment. Hi ha conseqüències i responsabilitats legals per a aquelles cobles que no facin una correcta prevenció en aquest sentit. I encara més si l'assaig és en un local tancat i amb mal condicionament acústic.
La cobla segura
Si vols fer cobla, fes cobla segura. Si vols assajar, fes cobla segura. Si vols anar a tocar, fes cobla segura.
La cobla segura, sempre amb protecció, no te n'oblidis.
Vull compondre una sardana
Una darrera passa més enllà del que pròpiament és l'aprenentatge del fer i del desfer de les cobles, hi ha una part molt vocacional en l'àmbit de la música de la cobla que és tot allò que fa referència a la composició. Compondre sardanes és una tasca experta que requereix d'una bona preparació. Si un cop endinsats en el món de la sardana ens volem submergir encara més enllà de la interpretació i de la dansa, podem iniciar el camí de la composició. O bé també podem fer-ho d'antuvi, en lloc de decantar-nos per la interpretació d'un instrument, podem derivar-nos de manera inicial ja vers el camí de la composició.
Per seguir aquesta via, primer de tot, i una vegada acabades les lliçons de solfa i el coneixement de l'escriptura musical haurem de trobar un mestre d'harmonia, i que sigui un bon mestre d'harmonia. De tota manera avui dia es pot aprendre harmonia en la gran majoria de les escoles i conservatoris de música. És un camí.
Passats ben bé com a mínim dos anys d'estudi de l'harmonia, haurem de conèixer la instrumentació per a cobla, que no és una instrumentació qualsevol sinó que és molt específica i dirigida directament als instruments de l'agrupació de la cobla. Saber fer sonar una cobla requereix un coneixement detallat dels sons, la tècnica i les possibilitats i les extensions de tots els instruments que la formen. Després haurem de fer que la cobla peti, que engrapi els acords de manera sonora. I tenim grans mestres que han sabut donar sonoritats molt personals i encisadores a la cobla. En aquest punt, conèixer les partitures d'Enric Morera, de Juli Garreta o de Joaquim Serra, estudiar-les a fons i treure el trellat d'aquelles partitures que aconsegueixen unes sonoritats tan i tan personals i especials és una tasca important, molt important i no menys apassionant.
L'arxiu de la cobla
Una altra cosa que s'haurà de proveir a una cobla és l'arxiu. Antigament era una feinada perquè les cobles, per poder tenir el repertori havien de copiar manualment una per una les particel·les de les sardanes, sempre manuscrites que havien de tocar. I que no hi hagués cap error en les notes o en els compassos, que si no podria fer anar la cobla per terra.
Després varen sortir les fotocòpies, que al principi de tot eren molt brutes i difuses però que, amb el temps es va anar facilitant la tasca. De fotocòpies no se n'han de fer, perquè s'han de respectar els drets d'autor. Però encara moltes vegades no hi ha alternativa.
Actualment disposem d'un arxiu importantíssim que aplega la tasca de molts d'anys i de moltes persones que és a Sabadell i es diu Músics per a cobla, que és, de bon tros, l'arxiu més important de música per a cobla que hi ha. Disposa d'un accés telemàtic que permet una consulta fàcil, ràpida i automàtica.
També l'Obra del ballet popular disposa d'un arxiu de sardanes i de música per a cobla, aquest més adreçat a la música de ballet. Tots dos arxius estan a disposició de qualsevol persona que estigui interessada en aconseguir una còpia de les obres que hi ha en dipòsit.
T'agradaria tocar un instrument? Omple el formulari aquí. Ens posarem en contacte amb tu per donar-te informació i, si podem, ajudar-t'hi.
Vols organitzar una audició de sardanes? Omple el formulari aquí. Ens posarem en contacte amb tu per donar-te informació com abans millor i, si podem, t'hi ajudarem.
