Ens ha tocat de viure en un món en evolució global que totes les coses, les persones, les cultures se sacsegen per un moviment de vorticitat i d'acceleració que necessita de canvis continus i de l'emergència de noves figures i de noves formes. Un món massa vegades molt desassossegat i en conflictes creixents per la pèrdua de les estabilitats que s'havien aconseguit en el que en diem "el benestar".
Es podrà mantenir el benestar? En podrà gaudir tothom?
No hi manquen els que pronostiquen el col·lapse de la civilització per la seva incapacitat de controlar el creixement en la demanda de recursos, uns recursos que són finits, amb especial preocupació pels recursos energètics, doncs aquest benestar i l'abundància que associem al benestar tenen una dependència directa del consum d'energia.
Després hi ha d'altres visions que aposten pel decreixement, açò és, la minoració de les activitats extractives de recursos, de l'activitat industrial i també dels serveis com ara el turisme que també és fortament depenent d'un dispendi de recursos que no és gens sostenible.
La cobla, una proposta de proximitat i d'arrelament
El desarrelament de les poblacions és una altra de les circumstàncies del nostre temps. La cultura global sembla que sigui el dictat guanyador. Gent que fa música a la xarxa d'Internet guanyen seguidors en tots els racons del món, és sorprenent. Ja no cal triomfar a les cadenes de televisió o en la indústria del vinil (primer), el disc compacte (després) i ara a les plataformes de música (Itunes, Spotify...).
Per acabar-ho d'adobar els joves universitaris catalans d'aquí que tenen una preparació que ens ha costat un esforç i diners, han de cercar feina en d'altres països i aquí no fem més que bastir nous projectes com el Hard Rock Entertainment World (un nom molt català i molt arrelat a la terra) per a donar més combustible a un turisme que ja satura totes les possibilitats i els recursos i que tampoc tindrem mà d'obra per a posar-lo en marxa i que haurem de fer venir de fora, una mà d'obra que sol arribar poc qualificada i que permet de fer-la treballar amb sous baixos i condicions de precarietat.ELE
El 1902 un editor americà va publicar la traducció a l'anglès de l'Obra d'Àngel Guimerà "Terra Baixa" (1896) que va titular, en anglès "Marta Of The Lowlands", un peça teatral que es va representar en els escenaris de la ciutat de Nova York amb molt d'èxit durant uns quants anys.
Tant va ser l'èxit de l'obra que se'n va fer una versió per al cinema, una pel·lícula que fou estrenada el 1914. A part de l'anglès, l'obra es va traduir i adaptar en d'altres quinze països, almenys.
Uns anys, certament, en què la cultura catalana no tenia complexos i, en lloc d'importar els models americans, exportava als EUA una obra que tenia una arrel catalana i costumista i que no se n'amagava pas.
Una aposta sense complexos
Aquesta referència al testimoni del passat, un passat de més de cent anys, valgui com a guia del que hauria de ser l'aposta de futur per a les cobles catalanes pel seu gran valor d'arrelament al país, un valor únic que no és cap còpia mimètica de res, una cosa original amb molta de perspectiva. Donar empenta a les iniciatives de cobla té tot el sentit en un moment en què la globalització mostra veritables signes ja de fatiga pels seus elevats costos d'energia i ambientals.
Ampliació de la xarxa
Les cobles no han d'excloure la possibilitat d'ampliació de la xarxa més enllà de l'ambient estrictament sardanista. La societat de la informació ens dóna alguns avantatges i s'han d'aprofitar. Si Catalunya i la llengua catalana han de perviure en els anys a venir ens caldrà un enfortiment de les xarxes de col·laboració entre totes aquelles entitats i persones que treballen en la cultura i el patrimoni cultural.
