En Xavier Ramírez també ha passat una colla d'anys a la cobla, passa de deu anys, i en tot aquest temps ha tingut temps de viure moltes experiències i anècdotes. Ens conta com una vegada els companys varen plegar de l'assaig i el varen deixar tancat a dins de la sala.
En Ramon Grimalt ens conta com va arribar a la cobla. Entre les diverses peripècies, la cobla el recorda un fet singular: com ell va aconseguir la primera capsa de preservatius.
Un tible vocacional que li va arribar l'oportunitat de tocar a la cobla per una circumstància que ens conta. I això va ser tan sols el començament d'una relació llarga i duradora que va incloure dos viatges a Mèxic, un a Rússia i anècdotes en multitud. Ell és el Jordi Meseguer i diu que els de la fila del darrere són... (censura)
El més petit de tots els de la Cobla va esdevenir el músic més jove que hi havia enregistrat al Sindicat de Músics, bo i després de passar un examen. Ens ho conta el Jep Grau, que recorda també algunes altres anècdotes reculades a moments fins i tot anteriors a la presentació de la Cobla Ciutat de Terrassa.
Una contalla singular: l'experiència d'un pare que ha pujat el fill, ja de ben petit, a la cobla. Ens ho narra el fill, en Jordi, en un to entre emotiu i satisfet.
Això del Rondel va portar cua. Tot va començar un dia en un assaig que algú es va presentar amb un parell d'ampolles de Rondel, poca broma! Les sortides de la cobla de vegades eren més matineres del compte i s'hi improvisava un esmorzar de forquilla, tot sigui per la causa.
El Xavi Lozano ens ho conta fent referència a una anècdota ja d'uns quants anys endarrere.
Comenta-ho