La polèmica sobre l'extinció dels Neanderthals és una passió que fa córrer rius de tinta en les revistes de divulgació científica. Els Neandertals (Homo neanderthalensis) es varen extingir aproximadament fa uns 40.000 anys i els darrers rastres que se n'ha trobat ha estat al sud de la península ibèrica.
No, això no és un jutjat. Van haver-hi unes actuacions prèvies a la presentació. Una ja ha estat recordada per en Jep Grau però ara ens en fa cinc cèntims en Josep Mª Pey.
Emotiu moment en què el Josep Aparicio rep el reconeixement per la tasca i l'homenatge que li correspon com a mestre de fiscorn i de trombó que va donar una decidida i desinteressada empenta en el primer moment de formació de la cobla, un moment en el qual els joves pretendents a la plaça d'instrumentistes necessitaven una formació en l'instrument.
Ens ho conta en Xavi Iribarren, també una mica emocionat pels grats records i pel profund agraïment.
I d'on va sortir, el nom de la cobla? Qui el va triar i com es va fer la tria?
Va ser una democràcia participativa, hi va haver un referèndum, però sense urnes ni guàrdies civils.
Ens ho conta en Josep Mª Pey
En David Sànchez recorda com ela principi de tot en Xavier Heras, un alumne de piano del Conservatori de Terrassa, va interessar-se per agafar el tible i participar a la cobla. Així doncs, que ell va començar de tocar el tible i va participar en la primera empenta de la cobla.
Dissortadament, una malaltia que li va causar una degeneració de la vista el va portar a haver-ho de deixar. Són testimonis d'impacte de la història de la cobla.
El primer inici, la primera llavor, la cèl·lula inicial a partir de la qual es va començar el projecte, quina va ser? De qui va ser la primera pensada? A qui li va ocórrer de pensar en un projecte de formació d'una nova cobla?
En Ruben Serra ens fa memòria de com a la cobla ha agradat sempre de cantar, cantar havaneres i, en situacions ja molt atrevides fins i tot salsa cubana, cosa que va portar algun problema.
Aquest tarannà de la Cobla Ciutat de Terrassa s'ha mantingut sa i formidable durant tota la seva trajectòria musical.
La Lourdes dels Amics de les Arts de Terrassa era tota una institució en aquella època. Tothom en servem un benaurat record. La cobla va mantenir una relació nocturna, en acabat dels assaigs, i varen compartir moltes estones en el que es va convertir en una cosa d'assiduïtat.
Un viatge a Madrid també és ben recordat. El motiu? Enregistrar unes sardanes per la cadena estatal Telecinco. Ens ho conta el Ramon Solà
L'experiència de l'Enric Espí a la cobla Ciutat de Terrassa ens transporta a l'any 1983, però el record i el vincle de germanor perdura. Les experiències positives a la cobla no s'han esborrat amb el temps.
En el temps del començament de la cobla, trobar canyes per tible no era cosa fàcil. En Francesc Castillo ens conta com anaven, ell i el David Sanchez fins a Girona amb el sis-cents per tal de poder aconseguir de tenir canyes que fossin tal com cal.
Comenta-ho