La Cobla Ciutat de Terrassa va sorgir d'una iniciativa empesa per uns xicots, que en aquell temps eren xicots, que els va portar molta feina i no poca coordinació d'esforços per a aconseguir de trobar instruments, un local per a poder assajar, uns mestres que els ensenyessin a tocar cada especialitat d'instrument, uns directors -amb el temps varen succeir diverses col·laboracions- competents que es fessin càrrec dels assajos, els vestits... Ens unia el propòsit de revitalitzar una nova saba de músics joves de cobla que donessin continuïtat a una tradició que en aquell temps, passat el 1975 i la mort del dictador, romania en unes cobles que molt heroicament havien persistit durant els temps difícils de la persecució de la dictadura però que els seus components ja havien envellit i, en la seva gran majoria, necessitaven d'un relleu.
Els preparatius no varen ser pas poca cosa i es varen allargar, com a poc, tres anys abans no vàrem tenir disposats tots els 12 músics amb els seus instruments i a punt de solfa. Arribat el moment, el febrer de 1979, a la Sala Crespi de Terrassa s'hi va fer un acte de presentació i a partir d'aquí va començar una activitat musical genuïnament catalana, de conservació del patrimoni cultural i folklòric que ha recorregut totes les comarques del Principat i n'ha traspassat les fronteres fins a arribar a Sant Petersburg.
Amb la perspectiva dels anys, 45 anys ja, aquesta llunyana presentació aixeca molts de records i de nostàlgia de tantes i tantes ballades, concerts, cercaviles, i també àpats i anècdotes no totes narrables. L'esperit col·lectiu, de manera sorprenent, amb els anys no s'ha esvaït i, no sé ben bé per què, ens ha unit els fundadors amb aquells que ens han seguit en la tasca i l'esforç i ens agrada de retrobar-nos i de compartir-ho. N'hi ha algun que ja no hi és, ben pocs, però el temps passa de manera implacable i potser fóra bo de deixar-ne un testimoni gràfic per a les generacions noves que pugen i d'altres més que vindran.
