El concepte de xarxes socials va néixer al S.XIX (1890s) i pretenia ampliar el concepte de grup social afegint-hi les relacions que hi havia amb cadascun dels nusos, que en varen dir nusos dels components unitaris de la xarxa.
Aquest gràfic explica bastant bé l'experiència de cobla. Et poses en una cobla i, en un principi coneixes els de la colla de músics que comencen a assajar. Després comences a tocar, a sortir a fer audicions i en cadascun dels punts hi fas noves coneixences, i no pas poques: agrupacions i colles sardanistes que organitzen ballades, audicions, concursos de sardanes, concerts, aplecs. També et trobes amb multitud d'aficionats, balladors i també n'hi ha que no ballen, alguns que van seguint les cobles pels aplecs i també per les places. Els compositors, uns altres elements que vetllen per la pervivència de la sardana. De vegades coincideixes amb músics d'altres cobles per fer aplecs o concerts de manera compartida. Les relacions són extenses i no són virtuals sinó que són de contacte directe.
Solidesa dels vincles
Les relacions entre els nodes de les xarxes socials són tots i cadascun dels vincles que uneixen els nodes. Els nodes són persones però també són un node les cobles i les associacions. D'aquí plora la criatura. A les xarxes socials tothom té "seguidors" a manta. Qualsevol empresa comercial té més clients que no pas una cobla. Però i els vincles?
Els influencers que triomfen a les xarxes socials virtuals poden arribar a mantenir fins i tot milions de seguidors però sempre amb un esforç normalment audiovisual que consisteix en la 'publicació' assídua i continuada de materials sobretot gràfics, fotos i vídeos. És l'estratègia de mercat dels nostres dies. Les empreses comercials també han de fer esforços en la comunicació i en la publicitat per tal de mantenir els clients. L'evolució dels negocis s'ha tornat molt fugissera. Avui hi ets i demà no hi ets. A la xarxa, tot és molt a prop, a un clic de distància. Canviar de botiga només és un clic. I ara pla, tots pendents dels clics i quan baixen els clics tremola perquè tot va molt ràpid i pots perdre ràpidament clients i negoci.
No passa d'aquesta manera amb les cobles. Si bé quasi totes són presents a les xarxes socials i van publicant de manera més o menys habitual la seva activitat, els vincles que les cobles tenen són uns vincles sòlids consolidats a la plaça o a l'aplec moltes vegades amb una estreta de mans o amb un "bon dia" o un "benvinguts". Són vincles que s'enforteixen després de moltes hores de ballar i de sentir una música que omple estones de benefici mutu (la sardana sempre és un win win, que diuen els anglesos).
La comunicació en les cobles de sardanes
La veritat és que les cobles de sardanes, a les xarxes socials virtuals no s'hi mouen gaire confortablement, no és el seu medi predilecte de comunicació. No fan esforços per pentinar-se, maquillar-se i posar davant d'un fotògraf o un productor de vídeo per publicar dia sí i altre també material gràfic espectacular. No cal.
La comunicació de les cobles excel·leix en el seu terreny directe i favorit, en el contacte a la plaça. És una comunicació fresca, sense impostura, sense estrafets ni postissos. És una encaixada de mans en arribar i un devessall de música que ara fa ballar i més endavant fa saltar i tot, amb crits de gatzara i de joia que engresquen les estones i desvetllen sòlids llaços que es consoliden pel record acumulat de tantes i tantes bones estones passades. Les converses no hi manquen en els espais de descans. La franquesa i el bon tracte ho abracen tot. No cal res més, espontaneïtat i naturalitat.
